Vaja malson!!!

Somniant la meua realitat

Submisa,
a la vall dels somnis,
vaig trobar posada pels dubtes.
Tot aquell que en l’ànima perdura
i et torna la calma inquieta,
allí es quedava,
per fortuna,
deixant-me una veritat incerta.

Alló que viu amb tu,
el que mai ningú sabrà,
el teu sincer sentit de vida,
errors que sempre patiràs.

Sentiments fallits i tristos,
ànimes perdudes i fosques,
i temors ,
sense consol, s’ajunten,
a una batalla,
que ara disputen.

Somnis i horrors conviuen,
veritats que amaguen raó,
camins que guien enlloc,
disculpes que no troben perdó.

Harmonia,
forjada amb falsedat.
Inquietut,
que no se sap explicar.
I confiança,
que amagada està,
sota màscares de vanitat.

On estàs realitat somniada?
Per què entendre’t costa tant?
Apiada’t de les meues causes,
que estic humilment pregant-te
que el destí estiga de la meua part.

Tinc la certesa de que visc,
però aquesta vida està morta,
el meu cor ja no batega
i la ment ja ni funciona.

Quan pense que sóc feliç,
la realitat planteja dubtes
i ésta vol que, dins de mi,
una part, ara es pregunte:
qué es real en este asumpte?

Bondat fosca, pot ser,
persones hipòcrites t’acompanyen
i tu submisa en un somni,
que no saps si comença o acaba,
buscant,
sempre el desenllaç,
desitjant,
jaure desvetlada.