Panegírico

Tu luz por siempre nos iluminará

Esta mañana temprano me he despertado
y sentía que me turbaba una inquietud;
el hecho de haber visto mi vida en un sueño,
y percatarme de que en élla ya no estabas tú.

Me he sentido enormemente desconcertada,
y busco una ayuda que sólo me puedes dar tú,
demuéstrame que el sueño se ha equivocado
y que estás presente en ésta solitud.

Los años y momentos, contigo vividos,
tu valía personal y gran corazón me han mostrado,
y capaz he sido de ver cómo te desvivías por todos
sin dejar, nunca, tu buen humor a un lado.

En tu largo camino, el destino te ha hecho ser:
una hija amable, educada y correcta,
una madre atenta, cariñosa e instructora,
una abuela, donante de amor inmenso
y, ante todo, una bellísima persona.

Cada adjetivo que ahora pudiese dedicarte,
considero que no quedaría a la altura,
pues lo que siempre has sabido aportarme
no lo demuestra palabra alguna.

Todo el cariño que a tu entorno dedicaste,
cada consejo que nos has aportado,
y tu siempre adecuada y entrañable actitud,
demuestra tu amor, que su huella nos ha dejado.

Y aunque esté lejos de aquí tu luz,
buscaré dentro de mí un lugar,
una salida por la que escapar,
y así de nuevo, poder contigo estar.

A LA MEMORIA DE CLARA GARCÍA GARGALLO

Sembla verídic

Diari d'una escriptora analfabeta

Em diuen Maite, de professió escriptora. No tinc cap reconeixement als meus anys de dedicació, encara no he definit el meu estil i és tot un somni veure'm amb un llibre publicat.
M'agrada crear obres de qualsevol gènere i , quan ho faig, sempre seguisc una sèrie de pautes: agarre un full completament en blanc i una ploma, i abans de començar a redactar agite enèrgicament la ploma.
Trobe la inspiració als moments més insospitats; de vegades és una persona quan m'està parlant o també veure passar el metro. Tal vegada, el fet d'inspirar-me en aquestes situacions, siga la causa del meu fracàs, però no sé fer una altra cosa.
Estic en disposició d'afirmar que les meues creacions són realment bones, fins i tot quasi estic segura que la gent no és capaç d'apreciar la bellesa del que escric, però confie en que aplegue el dia en que això siguen més que simples pensaments.
I ara em trobe amb els ulls clavats a la televisió, desitjant vore qualsevol programació que em faça oblidar aquesta sensació d'insatisfacció.
Apareix una mosca i es posa sobre la pantalla, i vore-la així, mentre participava d'una història i un entorn alié, sent la protagonista al mateix temps, em va fer botar del sofà amb un full a la mà.
Al matí següent em vaig despertar a la taula del menjador amb l'esborrany d'un relat titulat "diari d'una escriptora analfabeta" i amb una taca de tinta negra a la paret.

¿Cómo lo ves?

SEAMOS COMO NIÑOS





Derribemos cada muro, cada valla, cada zanja,
que penetre la luz en la tiniebla más sombría,
que la fuerza del coraje, sea una obligación,
y que los niños gocen de la infancia cada día.

Pidamos al destino, el mejor de los presentes,
que nuestra libertad no nos sea arrebatada;
evitemos toda coacción, hagamos caso al amor,
y a una amistad que nunca acaba.

Es un propósito arduo, difícil de efectuar,
cambiar toda tristeza y el llanto,
por una confortable verdad;
hasta en el momento más triste,
un niño prefiere jugar.